Un dissabte a la tarda

L'O'Porto, replè de cridòria de gent que demana entrepans i cafès. A fora, un mercat, l'eco de Portobello. Ens uneix als quatre una taula rodona i l'esperit alterat de cap de setmana. Un entranyable gos de cara arrugada ens mira a través dels vidres amb expressió trista.

Després passegem pels carrers arrebossats de colors i veus. Luca ens porta a l'antiquari, on un home amb piercings, robust i bonàs, ens ensenya la botiga i ens explica que ha tingut tan mala setmana. Fa uns dies van disparar i matar un seu amic brasiler al seu país. Ell no s'ho pot treure de cap, se'l veu afectat. Vagaregem per la botiga, remenant tot d'objectes estrafolaris i comentant ara amb un, ara amb l'altra allò que ens crida l'atenció. En Luca m'ensenya una rajola minúscula, em fa riure. Dibuixada hi ha una dona una mica geperuda que sosté un vano i un paraigües amb una mà. Fa un gest estrany amb l'altra. Sembla una geisha poc agraciada.

L'amo de l'antiquari pregunta per què ric. Contesto que "I'm sorry, però que la rajola em resulta molt divertida". Diu, queda-te-la. Almenys riuràs cada vegada que la miris. En treu el preu (5 lliures) i me la regala.




Sortim i ens separem, cadascú amb destins diferents. Les parades de fruita i verdura em tempten. Faig algunes compres i, carregada, torno cap a casa amb l'autobús 23. Un dissabte lluminós que insinua una primavera no tan llunyana.